Benvinguts a la web de l'Associació Setge de Tarragona 1811

La memòria dels horrors que generen les guerres passa de generació en generació. Malgrat tot, el seu tràgic record no impedeix la seva repetició com sí d'una maledicció bíblica es tractés. El record de les guerres, d'una guerra qualsevol, ens permet com menys reflexionar sobre el conflicte que les va originar, els seus actors, els motius que els van impulsar a atacar, a defensar-se o a morir. Amb el pas dels anys i dels segles, rememorar els fets de guerra no té una voluntat de revenja, sinó d'homenatge i memòria dels actes i les persones que sense saber-ho es van comportar com a herois.

A partir del mes de maig del 1808, nombroses ciutats espanyoles es van aixecar en armes contra l'exèrcit imperial francès. L'inici del conflicte armat, més enllà de les primeres accions victorioses (Saragossa, Bruch, primer setge de Girona) va mostrar un fet important: la debilitat de l'exèrcit espanyol davant les tropes franceses. Aquesta debilitat no era solament numèrica, sinó també organitzativa i material. Per compensar aquesta desigualtat inicial, va ser necessari comptar amb l'ajuda de l'exèrcit britànic i amb la col·laboració de les nombroses partides de civils armats que de forma més o menys organitzada recolzaran a l'exèrcit regular i fustigaran de forma gairebé permanent l'enemic entre 1808 i 1814.

La ciutat de Tarragona va viure un dels més terribles setges de la guerra contra Napoleó. Va durar 56 dies, entre els dies 3 de maig i 28 de juny de 1811. Les tropes franceses, després d'ocupar part de Catalunya i Aragó, pretenien conquistar València. Per a això necessitaven controlar tant la costa com els nuclis de l'interior. Les conquestes de Lleida (maig 1810) i Tortosa (gener 1811) van condemnar la sort tràgica de Tarragona, llavors convertida a la capital del Principat i centre d'acolliment de refugiats de tot arreu. La ciutat s'havia fortificat amb presses, aprofitant la teòrica solidesa de les muralles romanes que en època medieval i moderna havien estat reforçades, però presentaven manques i insuficiències. Les tropes espanyoles no estaven molt organitzades ni equipades. Els continus canvis en els comandaments de l'exèrcit i les pugnes amb les autoritats civils de la Junta Superior de Catalunya van restar eficàcia a la defensa de la ciutat. 

Les tropes imperials franceses estaven sota el comandament del general Suchet (després del setge va ser recompensant amb el bastó de mariscal). La seva trajectòria anterior en altres setges militars li feia confiar en un sistema que combinava la superioritat militar en efectius i materials juntament amb maniobres de desorientació de l'enemic assetjat. El desenvolupament del setge va finalitzar amb la conquesta i destrucció dels baluards i fortins que defensaven la ciutat i el recinte emmurallat de la ciutat, que finalment va anar totalment ocupada el 28 de juny de 1811. 

Per part dels defensors de la ciutat, el setge va ser la part final de l'agonia, on soldats i civils malvivien en pèssimes condicions des de feia setmanes. Els comandaments militars van aplicar els vells mètodes de l'estratègia dels setges (fortificar la ciutat, acumular tropes i queviures, etc.), negant l'evidència d'una inferioritat de condicions bastant clara respecte a l'exèrcit imperial francès. L'esforç final durant el setge va ser dirigit pel general Contreras, que juntament amb la població civil va actuar amb una dosi d'heroisme i valor extraordinaris sense atendre a altres possibles alternatives al setge. Ja ho va dir el general: “abans morir que rendir-se”.
L'assalt final de la ciutat, iniciat a les 17 h. del dia 28 de juny de 1811, va provocar una de les pàgines més negres i dramàtiques de la guerra: el saqueig indiscriminat de la plaça no va respectar ni persones, ni béns, ni edificis. La matança i destrucció van ser enormes. Més enllà de la seva quantificació (milers de baixes, centenars de cases derruïdes, etc.), les imatges de l'horror provocat formaran part de la memòria col·lectiva. Com va dir Suchet el 29 de juny, “aquest exemple terrible ressonarà a Catalunya i en tota Espanya”. Tarragona va ser una ciutat sacrificada a l'heroisme d'una població que segurament desconeixia que no tenia salvació si es mantenia el setge. 

Per aquest motiu neix l'Associació “Setge deTarragona 1811” , amb la voluntat de rememorar uns fets d'armes que van commocionar una època i una ciutat i que bé mereixen un record dels seus descendents.